Entrevistes: Jorge Pardo i Ximo Tebar, dues de les primeres espases del jazz a l’Estat espanyol. Els dos artistes tocaran junts al Festival de Jazz de Manresa

ENTREVISTA-JORGE-PARDO-Y-XIMO-TEBAR-DIARIO-REGIO-7-MANRESA-JAZZ-FESTIVAL-31-MARZO-2017

31/03/17.- La música de Pardo veu de la font del jazz i del flamenc i la va poder aprendre tocant amb músics excepcionals. Ximo Tebar captiva el públic amb la guitarra, és un dels principals creadors del so festiu i alegre que s’associa a les poblacions mediterrànies.

Aleix Solernou. Diari Regió 7. 31/03/2017

«Paco de Lucía i Camarón em van canviar moltíssim»

La música de Pardo veu de la font del jazz i del flamenc i la va poder aprendre tocant amb músics excepcionals. Jorge Pardo transita entre el jazz i el flamenc. Toca el saxo tenor i soprano, i també la flauta travessera. El 2013 va ser guardonat amb el premi al Millor Músic de Jazz Euopeu, i d’aquesta manera es va convertir en el primer músic de l’Estat espanyol en rebre el reconeixement. I la cirereta del pastís va arribar dos anys després quan li van donar el Premi Nacional de Músiques Actuals, concedit pel ministeri espanyol d’Educació, Cultura i Esports.


Com es cataloga, com a músic de jazz o de flamenc?

No faig banderes de res perquè no m’agrada, que la gent ho decideixi. A les botigues, no saben si col·locar els meus discos a la prestatgeria de jazz, flamenc, o música ètnica.

Vostè converteix l’instrument en una veu poètica.

Les escoles de música ensenyen una tècnica virtuosa per fer moltes floritures i aconseguir un so increïble perquè arranqui els aplaudiments del públic, i jo m’he centrat en una manera de tocar més cantada, profunda, honda.

Tocar amb molts músics i encara més en el món del jazz, és un dels millors mètodes per aprendre?

Sens dubte. No sóc un músic acadèmic, no he tingut aquesta formació. La meva formació ha estat tocar amb diferents músics, uns molt reconeguts pel gran públic i d’altres que no tenien tant nom però que també m’han aportat molt i he après d’ells.

Alguns d’aquests músics de renom amb qui heu compartit escenari són Paco de Lucía i Camarón de la Isla. Què ha après d’ells?

Van ser una de les pedres angulars de la meva informació. Avui en dia en els conservatoris d’Europa i del món pots complementar la teva formació musical on vulguis i informar-te de com tocar Bach, o Mozart, o qui sigui, però és molt difícil per no dir impossible conèixer la saviesa del flamenc si no et submergeixes dins del flamenc. L’única manera possible és tirar-te al bassal i amarar-se del fang, amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Jo em vaig tirar al bassal amb la sort que vaig anar a parar amb els millors, amb els que tenen més qualitat.

El van canviar molt com a persona i com a músic?

Moltíssim. La música és un art, no una professió que vas a treballar amb un horari concret i quan acaba la jornada tornes cap a casa, et canvies la granota pel pijama i veus la tele. És un art que exerceixes en totes les direccions i sentits, no fitxes i te’n vas a dormir, et quedes i vas a prendre una cervesa i t’expliques uns acudits i aprens de tot.

Camarón va ser tractat en vida per força gent de forma injusta?

Ara es vesteix Camarón com un ídol, un déu pel món gitano, però fa 30 anys era un cantant bastant desconegut dins del món musical. Els mateixos cantants de flamenc que ara s’omplen la boca parlant bé de Camarón deien que no sabia cantar.

Fuente: Diari Regió 7. Aleix Solernou. 31/03/2017

Aleix Solernou. Diari Regió 7. 31/03/2017

«El jazz s’aprèn a dalt dels escenaris, no a l’escola»

Ximo Tebar captiva el públic amb la guitarra, és un dels principals creadors del so festiu i alegre que s’associa a les poblacions mediterrànies, ha transportat la seva música en gires per l’Estat espanyol i Amèrica i ha pogut tocar amb Antohny Jackson, Lou Bennet, Johnny Griffinn i Tete Montoliu, entre molts d’altres. En el 1989 i el 1990 va rebre el premi a millor solista de la Mostra Nacional de Jazz, entregat pel govern d’Espanya. Tebar, que ahir va fer 54 anys, celebrarà a Manresa el seu aniversari de la millor manera possible: actuant amb artistes com Jorge Pardo a El Vermell.


Quina és la salut del jazz a Espanya?

Abans era un circuit estructurat i es feien moltes gires. Ara és més difícil per als joves. No poden viure aquelles experiències que vam tenir nosaltres. En el Jamboree de Barcelona podíem estar actuant un mes sencer, ara tenim un dia.

Ara està submergit en la commemoració del 25è aniversari del disc «Son Mediterráneo». Es diu que vostè és un dels creadors d’un so que identifica la cultura del Mediterrani.

És la música de la meva terra, de València. Em corre per la sang. Després d’investigar i estudiar vaig veure que la música mediterrània és festiva, alegre, i això es plasma en les meves composicions, que tenen aquest caràcter, el color, la lluminositat dels països de la zona.

Ha fet discos de jazz més tradicionals, i en d’altres ha mostrat la seva faceta més original i innovadora. Amb quin estil se sent més còmode?

Em sento molt a gust en qualsevol context. No sóc ortodox i m’han criticat per això, però a mi m’agrada la música, i el jazz m’ha enamorat intel·lectualment. I he tingut la sort de formar-me durant 12 anys amb un gran artista del jazz com Lou Bennett i fer amb ell gires per tot el món.

I a part de Bennett, també ha actuat amb Tete Montoliu i Antohny Jackson, entre d’altres. Què ha pogut aprendre d’ells?

He après l’essència, tot allò que no apareix en els llibres. El jazz s’aprèn a dalt dels escenaris, no a l’escola. A les escoles de música et donen les eines, però ho has de posar en practicar. El jazz es toca en grup i en directe.

Què el va sorprendre de Bennett?

Era un artista excepcional. Mai deia els temes que tocaríem en el concert. Tenia una gran naturalitat, una actitud de distensió. Em va marcar moltíssim. Hi havia moments que estaves xerrant o fumant i escoltaves de fons la música. Immediatament anaves corrent perquè l’actuació ja havia començat.

Digui’m una gran lliçó de jazz.

Estava tocant amb Bennett i Idris Muhammad i vaig perdre l’estructura en un moment i em vaig girar i em vaig posar a riure. Estaven superseriosos i en el camerino em van esbroncar de valent. Va ser com si pilotés un Fórmula 1 i em passés de frenada, un error a 200 km/h et mata. Vaig veure que s’havia de respectar els músics i si t’equivoques, demanes perdó i ja està, li pot passar a qualsevol.

Un somni?

Tinc 54 anys i el meu somni és que la meva sort no canviï. Estic content i satisfet de la meva trajectòria i de les experiències de vida que he anat acumulant. Ara ja no tinc un gran somni a l’horitzó i viure la sensació de saber si el puc aconseguir o no. Estic a gust amb el que tinc i amb qui sóc, i vull continuar sentint-me així en el futur.

Fuente: Diari Regió 7. Aleix Solernou. 31/03/2017

ENTREVISTA JORGE PARDO Y XIMO TEBAR DIARIO REGIO 7 MANRESA JAZZ FESTIVAL MARZO 2017

ENTREVISTA-JORGE-PARDO-Y-XIMO-TEBAR-DIARIO-REGIO-7-MANRESA-JAZZ-FESTIVAL-31-MARZO-2017